• BB

SURREALISME POLÍTIC

Sempre m'agrada "presumir" que sóc antic alumne dels salesians. Prou saben com me´ls estimo. Guardo una relació excel·lent amb ells. Alhora, conservo una bona amistat amb un munt de companys d'aquella època. Quins bells records!... Algun amic meu que havia anat a Can Colapi (Terrassa) em diu que, a la seva classe, n´Enric Millo --el "millor"?-- brillava precisament per tenir "poques llums". Per contra, gràcies al seu camaleonisme polític, sempre ha ocupat càrrecs ben remunerats, sense necessitat d'haver de gruar massa.

Justament fa pocs dies, tanmateix, acabo d´al·lucinar tot llegint una notícia referida a ell. Ara, resulta que el ministre Fernando Grande-Marlaska ha acordat guardonar --entre d'altres-- l'exdelegat del govern central al principat, d'acord amb no sé quins suposats mèrits. Manté que s'ho mereix per la seva gestió durant el primer d'octubre de 2017, en l'aplicació del tristament famós article 155. Té pebrots el tema! És una presa de pèl. Una decisió que passa de taca d'oli i frega el surrealisme. Situa els "sociates" a l'abisme de la incoherència i certifica que el poble els importa un rave. Sic!

La proposta l'havia fet --en el seu dia-- el govern d'en Rajoy. Deu pretendre ampliar el ventall de partits polítics pels quals ha passat: CiU i PP. Tal vegada, en un futur no massa llunyà, PSOE. Sobretot, si li garanteixen seguir endollat a la "moma" política. Pencant poc i garantint una bona paga.

Defensar que hauria estat "sectari" no lliurar-li fa mal d'oïda. Altrament, si fa no fa es podrien haver estalviat el patetisme d'anunciar que cancel·larien el contracte de venda de quatre-centes bombes a l'Aràbia Saudita. Més encara, fent marxa enrere --a posteriori-- per la pressió sindical, amb l'excusa que no passava res, perquè eren estris "intel·ligents".

D'ací a poques setmanes, ja m'espero l'enèsima patinada d'aquells que es presentaven com l'antítesi dels "peperos". Em refereixo a l'exhumació de les despulles del dictador Franco. De moment, xoca sentir --per exemple-- les declaracions d'en Carles Osoro (bisbe de Madrid) anticipant que no es pensen oposar pas al desig de la família d´encabir-lo a la catedral de l´Almudena. De ben segur que ja ho deuen tenir apamat amb en Pedro Sánchez i tota la seva parentela.

Per a acabar-ho d'adobar i fer "el paperina" en grau màxim, resulta que els guardons es lliuraran en els anomenats dies de la Policia i la Guàrdia Civil. Al cap i a la fi, fan allò que es coneix com la quadratura del cercle. Totes les peces dels mots encreuats o del trencaclosques "encaixen". No fan altra cosa que demostrar que tenim el rellotge de la història ancorat uns vuitanta anys enrere. Mal que els pesi...

N'Enric Millo és un personatge que fa de mal mirar. No tan sols a Terrassa, on va néixer, sinó també al conjunt de Catalunya. Si el mateix interessat tingués una mínima dignitat, faria per rebutjar aquesta distinció i restar en l'anonimat. Ja ho diu l'adagi: "on n'hi ha hagut, sempre en queda".

Tot plegat, el nombre de greuges comparatius de l'actual govern nacional fa esfereir. No dista pas tant de tots els nyaps de la dreta reaccionària anterior. Posant-los ambdós en una mateixa balança, crec que trobaríem --fins i tot-- un punt de cert equilibri. Per tant, heus ací un altre refrany per a rematar la meva tesi: "cadascú per on l'enfila!"
1 vista

©2020   BUSINESS BARTERING · hola@businessbartering.es