• BB

N’hi ha per llogar-hi cadires

#VallesEconomic

La crisi bancària encara cueja. La forta disminució de competència en el sector és un fet innegable. Quants bancs tenim disponibles, a hores d´ara, per a poder triar i remenar? Tenint en compte que existeix el famós “tribunal de la competència”, em pregunto què ha fet en aquest sentit? Entenc que, bàsicament, un parell de coses: mirar-se els braus des de la barrera i vendre´ns a l´enemic. Si més no, ha pensat en clau de client ?

La dicotomia anterior entre bancs i caixes d´estalvi ha passat a millor vida. La filosofia bancària no ha absorbit ni sol dels trets o eixos que marcaven aquell criteri d´oferir un servei acurat i personalitzat.

La dicotomia anterior entre bancs i caixes d´estalvi ha passat a millor vida. La filosofia bancària no ha absorbit ni sol dels trets o eixos que marcaven aquell criteri d´oferir un servei acurat i personalitzat. Àdhuc es permet el fet d´accelerar la digitalització operatòria a una velocitat que massa col·lectius no poden pair ni seguir. En aquest sentit, crec que esmentar --per exemple-- el dels adults de més de setanta anys i molts immigrants no deixa de ser una obvietat... No cal certificar-ho mitjançant la més mínima pràctica de laboratori.

Han desaparegut milers de punts de venda. Amb el greuge afegit de veure l´invent de les oficines “store” (sense taulell) o amb un sol empleat que no dóna ni vol donar l´abast. Encara que la cua sigui de les que fan època, mai no aixeca el cap i es limita a “anar fent”. Sovint amb un ritme funcionarial i sense cap somriure al seu rostre. Si algun dels qui esperen es desespera i carda el camp, encara millor! Allò d´esperar “reforços” des de la rereguarda és una autèntica quimera. Serà possible... o estic veient visions?

Fent un pas més enllà, la clientela està obligada --per real decret—a acceptar totes les tarifes, comissions i exclusions que les entitats supervivents demanin? A banda que, molt probablement, en un futur no massa llunyà, el nucli encara s´estrenyerà més. Llavors, no serà gens desgavellat parlar de monopoli/oligopoli públic...

...Sota el meu punt de vista --sempre crític-- caldrà anar tibant de jaculatòries. Déu nos en guard ! Hi ha quelcom pitjor que aquesta macro Concentració? Dissortadament, sí: que li capgirin l´etiqueta de “pública” i esdevingui “privada”... I aquest --i no pas cap altre-- és el marc, punt, entorn o camp on ens trobem en aquests moments.

Justament dessota aquest prisma, afegint-hi un bri de sornegueria, m´ha semblat oportú triar un títol llampant. Ho trobo totalment inaudit. Els bancs ens falten al respecte no aplicant alguna mesura correctora que apaivagui una mica aquesta percepció global. No fa massa anys, recordo enquestes de satisfacció personal. Les duien a terme empleats del mateix banc o caixa, al mateix pati d´operacions de la sucursal... Ara, s’ho passen pel folre del clatell. Tant se ‘els en fot. De ben segur que ja eviten haver de passar per la vergonya d´obtenir uns resultats esgarrifosament destralers en contra seu.

No és el primer cop que en parlo. Tampoc no serà pas el darrer. Algun cervell pensant del sector em retraurà que perdo el temps. Que no cal que em converteixi en advocat defensor de causes perdudes... Certament, cada client té del dret --i la possibilitat-- de trametre algun escrit de queixa al departament d´atenció al client. Massa gent, però, no ho té gens per mà i se li fa muntanya amunt.

Per tot plegat, suplico --a qui correspongui-- que no es desentengui del meu suggeriment. Que faci per obrir ben bé les oïdes i arribi a copsar el sentiment i el neguit que comparteix la majoria de clients del banc. Vull/volem bancs com cal, on la persona que entra per la porta se senti ben atesa... Se ‘els hi gira feina! De moment, és una assignatura suspesa.

0 vistas

©2020   BUSINESS BARTERING · hola@businessbartering.es