• BB

Impresentable Willy Toledo

Un jutge ha processat en Willy Toledo per insultar Déu i la Verge Maria. Malgrat que ell pugui apel·lar al recurs fàcil de la llibertat d’expressió, entenc que aquest actor, productor de teatre i activista polític s’ha passat uns quants pobles. En uns missatges escrits a la xarxa social Facebook, criticava l’obertura d’un judici oral contra tres dones… per la processó d’una gran vagina, a Sevilla. A partir d’ací, sense voler-me acarnissar amb ell, voldria afegir alguna altra consideració.

Entre tots aquells que han pres partit per a defensar-lo, em sembla entreveure-hi una forta dosi de rancúnia, manca de respecte i fòbia al sentiment religiós i personal dels qui professen la religió catòlica. Penso que tenen molta raó quan s’han sentit ofesos i escarnits de dalt a baix amb l’ anomenada processó del “coño insumiso”.

Tampoc no voldria fer cap crida a emprar els seus mateixos recursos, que trobo extemporanis i buits de rigor. Ara bé, només em permeto recordar-li --sentint-ho molt-- que faci per pensar una mica si hauria tingut coratge de ficar-se amb símbols de la religió islàmica. Déu nos en guard!... En aquest punt, qui no recorda la condemna perpètua que pateix l’escriptor Salman Rushdie per la seva obra titulada “Els versos satànics”, de fa trenta anys?... O bé la barbàrie de l’atemptat del 7 de gener de 2015 contra la seu del setmanari satíric francès “Charlie Hebdo”?

Dins de tot aquest entrellat o batussa, m’ha encantat llegir una carta que ha adreçat el salesià Joan Montull al mateix Willy. Em permeto indicar-ne l´enllaç telemàtic per tal de no capgirar ni tergiversar un sol punt o coma: https://josanmontull.com/2018/09/17/

“Cagar-se en Déu i en els dogmes de la Santíssima Trinitat i la virginitat de la Verge” passen de taca d’oli. I algú, com el salesià Joan Montull --amb una gran claredat i una forta dosi d’elegància-- li ho havia de dir. Li recorda que es pren la llibertat de fer-ho des de la seva triple condició de cinèfil, cristià i educador… Diu que l’admira com a actor. Que és l’opressió del pobre --que no pas la blasfèmia verbal— el que realment va contra Déu. Àdhuc, més i tot que no pas les seves paraules i insults, amb expressions grolleres que només pretenen fer mal i ofendre. D’això no me’n cap el més mínim dubte.

Ningú no pot obligar-nos pel que fa al què hem de creure. Des d’aquest prisma, en un teòric entorn de llibertats reconegudes per la pròpia Constitució, burlar-se de les creences dels altres és un anòmal i pervers exercici d’intolerància i intransigència. Equival a menysprear un munt de gent que, fins i tot, en alguns casos, s’ha compromès --amb vots religiosos-- a lluitar per les causes dels desvalguts. Dubto molt que cap ni una sola d’aquestes persones poguessin haver engegat a dida en Willy pel seu ateisme o les seves conviccions agnòstiques… De fet, traduint un adagi de la llengua castellana, “no ofèn qui vol sinó qui realment pot”…

…I la poca o nul·la catadura moral del tal Willy Toledo ja el deixa situat on es mereix: en l’oblit més absolut. No val la pena perdre el temps en escoltar gent d’aquesta mena.

Els artistes estan cridats a ésser crítics i a fer un món més humà. Per tant, la blasfèmia contravé la pròpia professió d’actor i palesa que és un perfecte covard. En definitiva, un maleducat… “A cagar, a la via!”

0 vistas

©2020   BUSINESS BARTERING · hola@businessbartering.es