• BB

Família, treball, activitat física i hàbits de consum saludables

Tot i l'evolució i els ràpids canvis assolits a la societat darrerament, sembla que hi ha alguns temes cabdals que romanen enquistats, com ara la conciliació laboral, personal i familiar

REDACCIÓ

@DIARIdelVALLES

Els antics romans tenien una dita (Juvenal va escriure-la a les seves “Sàtires”) per explicar el súmmum de la salut: “mens sana in corpore sano” (ment sana en cos sa). Tot i que el sentit de com s’havia d’assolir a aquella conjunció perfecta ha canviat -ells esperaven arribar-hi practicant l’oració i per a nosaltres consisteix a adquirir cultura i practicar esport-, l’objectiu final és el mateix: gaudir d’un bon esperit, d’una ment cultivada dins d’un cos suficientment saludable.

Si ens posem a reflexionar, però, podem concloure que aquesta meta, juntament amb la representada per la conciliació familiar i laboral és més fàcil d’aconseguir quan som gent jove lliure de preocupacions familiars i a més a més gaudim d’un treball que ens permet alliberar cert temps diari per practicar esport i per fer àpats saludables. Sí, potser així es té més facilitat. Però, “voler és poder”.

Des de les nostres pàgines volem ajudar-vos a intentar aquesta conciliació, explicant com aprofitar-vos de la protecció institucional i de la derivada de les noves tendències de les organitzacions empresarials i els beneficis que ens pot oferir pel nostre equilibri físic i emocional la pràctica de l’esport i el consum de productes saludables, especialment si són frescos i de proximitat.

L’actual legislació favorable a la conciliació laboral i personal i familiar reconeix fins a tretze tipus de permisos principals i sis tipus de reducció de jornada, entre altres beneficis

Primer pilar.

Què diu la legislació?

La Llei 8/2006 va ser emesa amb la intenció de compaginar el temps de treball amb el temps dedicat a la vida personal i familiar. Així, el text especifica les següents mesures:

Permisos

-Permís per naixement, adopció o acolliment: 5 dies laborables consecutius. En cas de part, adopció o acolliment múltiple: 10 dies, si són dos fills; 15 dies, si són tres o més fills. Període de gaudiment: 10 dies següents a la data de naixement o d’arribada del menor adoptat o acollit a la llar familiar. Hi té dret el progenitor que no gaudeixi del permís de maternitat. La concessió del permís no està condicionada a les necessitats del servei.

-Permís de maternitat: durada de 16 setmanes ininterrompudes, ampliables en 2 setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill i, en cas d’acolliment o d’adopció múltiple, també ampliables en 2 setmanes més per cada fill a partir del segon. En pot gaudir qualsevol progenitor.

-Permís de paternitat: sens perjudici del dret al permís per maternitat, el progenitor té dret a un permís de paternitat de quatre setmanes consecutives. És aplicable exclusivament als pares, menys en les famílies monoparentals, en les quals també pot gaudir d’aquest permís el progenitor o la progenitora a continuació de la maternitat. En cas de naixement, adopció o acolliment per part de parelles homosexuals, pot gaudir-ne, independentment del gènere, el membre de la parella que no gaudeix del permís de maternitat.

-Permís de lactància: es té dret a 1 hora diària d’absència del lloc de treball, que es pot dividir en dues fraccions de 30 minuts; en cas de part, adopció o acolliment múltiple, el període és de 2 hores diàries, que es poden dividir en dues fraccions d’1 hora; té una durada màxima de 20 setmanes i el còmput s’inicia un cop acabat el permís de maternitat; a petició de la interessada, les hores del permís es poden compactar per gaudir-ne en jornades senceres de treball consecutives o repartides per setmanes.

-Permís per atendre fills prematurs: s’atorga en cas de naixement d’un fill prematur o que hagi de ser hospitalitzat a continuació del part; durada màxima: 13 setmanes; el còmput s’inicia a patir de la finalització del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l’adopció o l’acolliment.

-Permís prenatal: les dones embarassades tenen dret a absentar-se del treball, amb dret a remuneració, per assistir a exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part, però han d’avisar prèviament l’Administració d’aquest fet.

-Permís per atendre fills discapacitats: els progenitors amb fills discapacitats tenen dret conjuntament a permisos d’absència del lloc de treball per assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport; tenen dret a dues hores de flexibilitat horària diària per poder conciliar els seus horaris amb els dels centres d’educació especial o els dels altres centres on el fill discapacitat rep atenció.

-Permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d’un familiar fins al segon grau: 2 dies laborables; fins a 4 dies si el succés es produeix en un municipi diferent del lloc de treball.

-Permís per matrimoni: per raó de matrimoni o per inici de la convivència, en el cas de les unions estables de parella; 15 dies naturals; s’han de gaudir de manera ininterrompuda; no és obligatòria la coincidència amb la data de celebració del matrimoni; s’ha de gaudir dins del termini d’un any a comptar de la data de casament o d’inici de la convivència.

-Permís per matrimoni d’un familiar: aquest pot tenir fins al segon grau de consanguinitat o afinitat; 1 dia si se celebra dins del territori de Catalunya; 2 dies si se celebra fora de Catalunya.

-Permís sense retribució per atendre un familiar: es poden concedir permisos sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat; període mínim: 10 dies; període màxim: 3 mesos. El període màxim és prorrogable, excepcionalment, 3 mesos més, si el fet persisteix.

-Permís per situacions de violència de gènere: poden demanar-lo les dones víctimes de situacions de violència de gènere que per aquest motiu s’hagin d’absentar del lloc de treball; tenen dret que aquestes faltes d’assistències es considerin justificades; tenen dret a les hores de flexibilitat horària que necessitin per a la seva protecció o assistència social, d’acord amb cada situació concreta; el permís s’atorga d’acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut.

-Permís de flexibilitat horària recuperable: es poden autoritzar permisos d’absència del lloc de treball per visites o proves mèdiques d’ascendents o descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat; absències per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills; temps mínim: 1 hora; temps màxim: 7 hores; l’absència s’ha de recuperar durant la mateixa setmana en què es gaudeix del permís, tenint en compte les necessitats del servei; pot ser eventual o periòdic.

Encara que hi ha empreses que no posen massa èmfasi en la conciliació, un nombre creixent està apostant per la flexibilitat horària, el teletreball, la feina per objectius i no per hores presencials, i els beneficis emocionals que aporta el temps en família, mesures que resulten profitoses per a totes les parts implicades

Reduccions de jornada

Les reduccions de jornada poden variar en temps i retribució. Se les pot demanar en els següents casos:

-Reducció de jornada amb la totalitat de la retribució: per cura d’un fill; per discapacitat legalment reconeguda.

-Reducció de jornada d’un terç o de la meitat amb dret al 80% o al 60% de les retribucions: per cura d’un fill o un fill menor de 6 anys, sempre que se’n tingui la guarda legal; per cura d’una persona amb una discapacitat psíquica, física o sensorial, que no faci cap activitat retribuïda i de la qual es tingui la guarda legal; per tenir a càrrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o una disminució reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeixi ser autònom o que requereixi una dedicació o atenció especial; per ser dona víctima de la violència de gènere i fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral; per un interès particular: per interès particular; per cura d’un menor.

-Reducció de jornada per tenir cura de menors afectats de càncer o d’una malaltia greu: reducció de la jornada d’un mínim del 50% de la jornada; dret a percebre la retribució íntegra; s’atorga mentre duri l’hospitalització o el tractament que requereix cura directa, continuada i permanent. Durada: fins als 18 anys del menor.

A més a més d’aquests permisos, existeixen altres menors: per trasllat de domicili, per a assumptes personals; per al compliment de deures inexcusables de caràcter públic o personal; per a l’exercici de drets educatius.

També es poden demanar llicències, totes elles amb durades variables i retribució diversa, per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació del personal; per exercir un càrrec electiu d’àmbit autonòmic, provincial o estatal en alguna organització sindical; per fer estudis; per a assumptes propis sense cap retribució.

Finalment es poden afegir a aquest capítol les vacances, que poden ser variables segons el règim (comú, de dret administratiu o de dret laboral). En qualsevol cas, les vacances tenen un mes de durada per cada any complet de servei actiu o els dies que proporcionalment corresponguin si el temps realment treballat és inferior a un any.

Segona pota. Els beneficis de les empreses que concilien

En aquest nostre món actual, on tot canvia i evoluciona amb rapidesa, sembla que hi ha alguns temes cabdals que romanen enquistats, entre els quals podem trobar un d’important com és la conciliació laboral, personal i familiar.

Resulta un debat quotidià, tothom en parla, però mai és a l’ordre del dia dels que governen. Les polítiques desenvolupades sobre aquesta matèria es queden a mig camí, i sovint confonen els aspectes primordials de la conciliació familiar amb baixes per maternitat/paternitat, permisos de lactància, jornades reduïdes o excedències. Podríem dir, metafòricament, que la legislació apedaça retalls sense atrevir-se a fer un vestit nou.

Alguns experts assenyalen que no assolirem el nivell de conciliació laboral, personal i familiar dels països escandinaus fins al 2050

Existeix una gran diferència amb altres països d’Europa, sobretot els nòrdics, on la conciliació és una prioritat, i on tots els actors estan implicats: govern, administracions públiques, organitzacions empresarials, sindicats, treballadors i la mateixa societat. Així, aquests estats (podríem anomenar-los “family friendly”) han aconseguit tenir una taxa de natalitat més elevada que la mitjana europea, han enfortit el vincle entre pares i fills amb grans beneficis per a aquests últims, gairebé han eliminat les desigualtats de gènere tant socials com laborals, han augmentat la cohesió social i, especialment, tenen ciutadans més feliços i poc estressats gràcies a un bon equilibri entre feina i família. Alguns experts de casa nostra posen el crit al cel quan afirmen que el tema de la conciliació familiar no s’assimilarà als dels països del nord d’Europa fins d’aquí a uns 30 anys.

A Espanya, en general, no hi ha conciliació ni facilitats per fer-la. Un estudi recent remarca que el 58% de les dones que són mares han modificat la seva jornada laboral o han renunciat a la seva feina per tenir cura dels fills, davant un 6% dels homes. A més a més, solen ser elles qui pateixen més contractes precaris, a temps parcial i temporals. I suporten la llosa de la bretxa salarial.

Segons estadístiques oficials, pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols l’ 11,9% dels treballadors espanyols té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la Unió Europea amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i molt per sota de gairebé tots els països del nord de la UE.

Quant al teletreball, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no el fan servir mai, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE. També, mentre hi ha bastants països de la UE on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.

La conciliació: ombres i llums empresarials

En teoria, dins del món empresarial, les companyies generalment diuen que concilien però, una vegada analitzades, resulten ser molt poques les que realment ho fan. Segons un informe contrastat, un 93,1% dels convenis regulen mesures relatives a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, però el que s’hi recull únicament són les mesures establertes en la llei d’igualtat. És a dir, de fet, els convenis són clau en aquesta negociació i la força sindical pot ajudar a assolir les diverses fites.

Hi ha casos de grans companyies que busquen certificar-se com a empresa responsable amb la família però sovint les seves mesures es queden curtes.

En canvi, hi ha altres empreses que hi creuen fermament i aposten dia a dia per la conciliació, de manera que es converteixen en exemples de bones pràctiques. Són empreses que tenen en compte els beneficis que aporta el temps en família.

Totes elles aposten per la flexibilitat horària, el teletreball, la feina per objectius i no per hores presencials, la corresponsabilitat quan neix un fill i sobretot per l’escolta activa i cura dels seus treballadors, el seu potencial més preuat. Saben que sense famílies no hi ha capital humà ni capital social i, per tant, tampoc mercat.

Segons fonts empresarials, aquestes mesures de conciliació que fomenten la igualtat i diversitat, obren la porta a nous talents que es mouen per la passió i que veuen en aquestes iniciatives una molt bona retribució en salari emocional. Aquesta cultura d’empresa, s’aconsegueix amb molta comunicació i amb el suport incondicional de la direcció.

Altres empreses -que òbviament desenvolupen una activitat específica que ho permet- tenen a les seves instal·lacions el que s’anomena “sales de conciliació familiar”, indrets on els pares i mares poden anar a treballar amb els seus fills si ho necessiten.

La conciliació reparteix beneficis per a tots els actors implicats: les empreses perceben augments de la productivitat, de la fidelitat dels empleats, de la cohesió dels equips de treball i pateixen menys absentisme laboral i, els treballadors, guanyen qualitat de vida, van motivats a la feina, se senten part de l’empresa perquè veuen que els dóna suport i, especialment, estan satisfets amb l’equilibri entre feina i família

Tothom en surt beneficiat: l’empresa i la família

L’avantatge primordial que troben les empreses que sí que concilien és el vincle i compromís que es genera entre treballadors i empresa. Que l’empresa doni suport al treballador en els pitjors moments, que li faciliti flexibilitat i s’adapti a la seva realitat personal, tot plegat són coses que no es poden pagar amb diners. Si el treballador, com a fruit d’aquestes iniciatives, va content a treballar, serà més productiu i estarà més compromès amb la feina.

A més a més, milloren les relacions en l’equip, hi ha menys conflictes laborals i els treballadors pateixen menys estrès, angoixa i depressions i, per tant, hi ha menys absentisme laboral. S’acaba amb la cultura del “presencialisme” i les hores extres perquè sí, i la productivitat també augmenta.

Respecte als treballadors, guanyen qualitat de vida, van motivats a la feina, se senten part de l’empresa perquè veuen que els dóna suport i, especialment, estan satisfets amb l’equilibri entre feina i família. Poden passar més temps de qualitat amb la seva parella, cosa que afavoreix les relacions estables, sanes i sostenibles, a més de viure i compartir el dia a dia amb els seus fills i filles, la qual cosa afavoreix el seu èxit escolar, ja que estudis recents demostren que l’actitud emocional dels pares i mares envers els fills i filles és més important que el seu nivell socioeconòmic.

L’empresa tradicional demana lleialtat absoluta i compromís exclusiu als empleats. No té en compte la seva vida personal, fins i tot prefereix que no tinguin parella ni fills. Creu que com menys rols i ocupacions tingui la persona, més bon treballador serà. En canvi, l’empresa responsable aposta per la teoria d’enriquiment feina-família. Els treballadors amb família tenen més rols, són més flexibles i empàtics i, conseqüentment, són capaços de desenvolupar perspectives, habilitats i coneixements que acaben sent transferibles en tots els àmbits.

Les mesures que des del món empresarial es consideren adequades són:

-Flexibilitat laboral: horaris flexibles, jornada intensiva, bancs de temps, teletreball, adaptació de les vacances al calendari escolar, etc.

-Desenvolupament professional: transport d’empresa, reunions i formacions sempre en horari laboral, treball per objectius, organització consensuada dels torns de treball, processos de selecció i promoció a cegues, etc.

-Serveis de suport: menjador en el centre de treball, reserva de places en llars d’infants o escoles properes a la feina, ampliació dels permisos de maternitat i paternitat, oferta de reduccions de jornada i excedències, etc.

-Beneficis extrasalarials: assegurances mèdiques amb cobertura ampliada als familiars, xecs de guarderia, serveis d’assistent o cuidador, etc.

D’altra banda, des de les institucions també hi ha iniciatives, com la que va recollir la proposta ciutadana de la reforma horària, que va néixer a finals del 2013 per promoure una sèrie de canvis en els nostres horaris i hàbits, per guanyar temps, salut i benestar, i potenciar la igualtat entre persones. L’objectiu és sincronitzar els horaris de les empreses, les institucions i els actors socials i culturals. El passat 2017 el Govern va signar el pacte per la reforma horària, que es va marcar l’Objectiu 2025, el qual permetrà equiparar amb la mitjana europea una sèrie d’indicadors dels àmbits de la salut, les organitzacions, els serveis públics, l’educació, la cultura i l’oci, el comerç i el consum i la mobilitat.

La pràctica de l’esport o d’alguna activitat física redunda

en un millor estat físic i psicològic

Tercer suport. Activitat física i esport

Segons els experts, l’activitat física acumulada al llarg del dia i integrada en la rutina diària és una eina de promoció de la salut i prevenció i control de les malalties. Caminar, anar amb bicicleta, fer activitats quotidianes d’una manera activa, practicar algun esport, fer gimnàstica o, simplement, jugar, convé perquè aporta una sèrie de beneficis:

-Prevé malalties. La pràctica regular d’activitat física redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis mellitus de tipus 2, càncer de mama i de còlon, i malalties neuronals, com l’Alzheimer. També contribueix a mantenir el pes i, per tant, evita el sobrepès, l’obesitat i l’aparició de malalties cròniques, com per exemple la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia.

-Millora la qualitat física i el funcionament de l’organisme. La pràctica regular d’activitat física augmenta la força, l’agilitat, la flexibilitat i la resistència cardiovascular. A més, tot l’organisme en surt beneficiat: A) Cor: afavoreix un cor saludable i redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, diabetis i hipertensió arterial. B) Artèries: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes. C) Articulacions: en preserva la funció i enforteix els músculs i els ossos; redueix el dolor de l’ artritis; redueix el risc d’osteoporosi i caigudes. D) Sistema nerviós: contribueix a mantenir-lo en bona forma.

-Augmenta l’esperança i la qualitat de vida. Les persones actives viuen més anys que les persones inactives. Així mateix tenen més autonomia per realitzar les tasques de la vida diària i millor capacitat per enfrontar-se als reptes quotidians.

-Afavoreix les relacions socials i fomenta valors positius. La pràctica regular d’activitat física ajuda a relacionar-se amb els altres. Realitzar activitat física en grup o esports com el bàsquet i el voleibol inculquen valors positius, com ara la constància, la cooperació i l’afany de superació.

-Ajuda a dormir millor. Les persones físicament actives dormen millor que les persones inactives. L’activitat física ajuda a disminuir l’ insomni i altres trastorns del son.

-Millora la salut mental Ser una persona activa millora l’estat d’ànim, redueix l’estrès i ajuda a combatre l’ansietat i la depressió.

-Millora la memòria i la capacitat d’aprenentatge i el rendiment escolar La pràctica regular d’activitat física millora la memòria i la capacitat d’aprenentatge. Els infants que fan activitat física tenen un millor rendiment escolar.

Per totes aquestes raons, hauria de ser imprescindible dur a terme un mínim d’ activitat física o esport.

Els productes de proximitat tenen unes característiques que els fan més apropiats pel consum: arriben més frescos a les nostres mans, redueixen l’impacte ecològic en estalviar consum energètic en el transport i promocionen l’activitat laboral al nostre entorn més proper

El darrer puntal:

hàbits de consum saludables

Dels molts beneficis resultants de dur a terme uns hàbits saludables, un dels més importants és afavorir la prevenció de TCA (Trastorns de Conducta Alimentària) i obesitat. El fet que en els últims anys s’hagin incrementat tant els casos d’aquests trastorns, ha fet necessari el desenvolupament de programes d’investigació per tractar d’aportar solucions que permetin reduir i prevenir la incidència d’aquests trastorns. La conclusió de les diferents investigacions és molt clara: tenir uns hàbits alimentaris saludables i fer activitat física són les pautes més eficients a l’hora de lluitar contra els TCA i l’obesitat.

L’alimentació

L’alimentació és una part cabdal de la nostra vida. A través d’ ella obtenim els nutrients necessaris per tenir l’energia que ens cal per viure. Però, a més a més de ser un procés biològic, l’alimentació és també un procés emocional i social. Alimentació i emocions estan connectades i, per això, una bona alimentació ha de ser agradable. I, sovint, l’alimentació es dóna en un context social, de celebració o de rutina familiar, com sopar junts. Així doncs hem de tenir en compte que una bona alimentació comprèn tres aspectes: el biològic, l’emocional i el social.

Què és un hàbit alimentari saludable?

Per fer un hàbit alimentari saludable és recomanable dur a terme una alimentació:

-Variada, que inclogui diferents aliments que ens procurin tots els nutrients que necessitem. Els nutrients es divideixen en cinc grups: hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines i minerals. Cap aliment, però, els conté tots, per això és molt important fer una dieta variada.

-Suficient, ja que ha de contenir la quantitat necessària per satisfer la demanda de nutrients del cos.

-Adaptada. L’alimentació ha d’adaptar-se a les necessitats de cada individu. Per exemple, un adolescent i una persona gran tenen necessitats nutricionals diferents; o un esportista necessita més calories que una persona que treballa asseguda en una cadira davant d’un ordinador.

-Sana. Els productes elaborats (brioixeria industrial, menjars preparats, ...) o que ens arriben de lluny solen perdre o minvar les seves propietats naturals i fins i tot resulten perjudicials per a la salut. Per això és més saludable consumir productes de proximitat.

-Equilibrada. La manera d’aconseguir-ho és basar-se en les indicacions de la piràmide alimentària (vegeu imatge). La forma triangular de la piràmide representa quina és la freqüència amb què s’han de consumir els diferents grups d’aliments. Així, els que se situen a la base són els que més pes han de tenir en l’alimentació habitual. En canvi, cal reduir el consum dels que hi ha a mesura que es puja cap al vèrtex del triangle.

Repartiment dels àpats. S’aconsella repartir els aliments en diversos àpats al dia: tres de principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos de complementaris (un a mig matí i el berenar, a mitja tarda).

L’estructura dels àpats principals. L’estructura del dinar i el sopar, pot ser semblant. Com a exemple, es proposa un plat en què ocupen la major part les verdures i hortalisses i els farinacis, mentre que es reserva una petita part per als aliments proteics (carn, peix, ous i llegums). Les postres estan constituïdes per fruita fresca i, com a beguda, aigua.

Recomanacions: utilitzeu l’oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir, preferentment verge extra; doneu prioritat als aliments frescos i mínimament processats, de producció local i de temporada; gaudiu de la satisfacció de menjar, a taula i amb moderació; dediqueu-hi un temps mínim de 20 minuts; incloeu més llegums: són una joia gastronòmica i nutricional, i a més tenen un preu molt assequible; prioritzeu els aliments integrals (el pa, l’arròs, la pasta, els cereals d’esmorzar, etc., si són integrals, aporten més fibra i són més nutritius i saludables); utilitzeu poca sal, a la cuina i a la taula, i que sigui iodada; incrementeu el consum de fruites seques i escolliu les torrades o crues però sense sal. Nous, avellanes, ametlles, pinyons, etc. són totes una font important de nutrients, gustos i textures; trieu els làctics semidesnatats o desnatats, perquè així tenen menys greixos i colesterol, però les mateixes proteïnes i calci; compartiu la tria dels menús familiars; mengeu com a mínim, dues o tres fruites fresques al dia. Les postres habituals han de ser a base de fruita fresca. Tant en el dinar com en el sopar, que sempre hi hagi alguna hortalissa.

Més aigua i més moviment. Per beure, l’aigua és la millor opció, i és l’única beguda bàsica i vital, tant en els àpats com entre hores. La resta de begudes, com els sucs i altres begudes ensucrades poden ser de consum ocasional.

Beneficis dels productes de proximitat

La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que els productors o les agrupacions de productors agraris fan en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària.

Els productes de proximitat tenen aquestes característiques destacades: són d’elaboració tradicional; proporcionen una mínima petjada ecològica; afavoreixen la prosperitat general del territori; són productes de temporada; són frescos; i solen ser de millor qualitat.

Recomanació final: mengeu dues o tres fruites fresques al dia, i hortalisses tant en el dinar com en el sopar i si provenen dels productes de proximitat, molt millor!


0 vistas

©2020   BUSINESS BARTERING · hola@businessbartering.es