• BB

Donem suport als polítics que tenen talla

Vivim en un món desendreçat, pel que fa al sentit comú polític. Això no va de colors, ni de dretes, ni d’esquerres, ni de corrupció, això va de gestió per construir un present el més estable possible i, planificar un futur on tot tingui coherència i sentit.

En l’empresa, ho tindríem molt clar. I sobretot, els directius de RR.HH. de les grans empreses, en aquest cas, les administracions, no dubtarien ni un segon amb allò de: “el que vale, vale! Y el que no --a otra cosa mariposa—“ per dir-ho finament i evitar males interpretacions.

Generalment i, sobretot últimament, jutgem els polítics que ho fan malament per ficar la mà al sac i, crec que estem afegint llenya al foc per alimentar l’ immobilisme polític que molts porten instaurat i que ja els va perfecte.

Ara, en un món modern, on tot és visible i tot pot enregistrar-se, no ens podem amagar esperant que escampi la turmenta o que la societat o els mitjans s’oblidin per així poder seguir enganxats a la cadira.

Per tant, a partir d’ara posaré la mirada en els que practiquen l’immobilisme. Aquell immobilisme que es percep en el present però és fàcil de desvirtuar i, sobretot, pensant en un futur poc planificat i menys meditat que ens deportarà molts més problemes i maldecaps que els que estem vivint actualment.

No poden oblidar que, quan són escollits, els polítics governen per a tots i totes, siguin votants o no del seu color polític. Han de deixar de pensar en la cadira, s’han de treure aquesta por i passar a l’acció.

Segurament, prendre decisions porta molts riscos, però si estan -o estarem- en aquesta professió, s’està per pensar, planificar a curt i, sobretot a llarg termini pel bé comú.

Estem en un món ràpid i potser incomoda que les decisions s’hagin de prendre al ritme que va la vida, però si esperes molt, hi ha problemes que no s’eliminen, sinó, tot el contrari, s’agreugen.

I com diuen dues persones a punt de morir en el llibre de l’Australiana Bronnie Ware:

“Y el principal arrepentimiento de mucha gente es ‘ojalá hubiera tenido el coraje de hacer lo que realmente quería hacer y no lo que los otros esperaban que hiciera’”

“Muchos decían: ‘ojalá hubiera tenido el coraje de hablar y decir que no me gustaban esas cosas’, o que hubieran tenido el coraje de hablar con personas y decirles lo que realmente sentían por ellas”.

0 vistas

©2020   BUSINESS BARTERING · hola@businessbartering.es