• BB

Dia del càncer de mama

Avui, a tot el món, se celebra la diada mundial del càncer de mama. Fins fa pocs anys, parlar-ne gairebé era un tema tabú. Sort que s´han eliminat prejudicis i, alhora, que el col·lectiu femení s´ha posat les piles. Per què hauríem de silenciar-ho? S´ha de poder parlar de tot... I, en un tema com aquest, amb molt més motiu.

Ve a ser el tumor maligne més freqüent entre les dones. Per tant, cal incidir positivament i de manera persistent en què la prevenció esdevé el millor tractament. Cal conscienciar-les que és summament important conèixer tècniques d´autoexploració mamària. També que tinguin molt present la gran importància de sotmetre´s a revisions periòdiques. La detecció precoç implica jugar amb avantatge. Per contra, si s´arriba tard, les possibilitats de sortir-se amb èxit minven força.

El millor termòmetre --per dir-ho de manera plàstica-- és la mateixa dona. Si ella mateixa s´ajuda, tenir un pronòstic mèdic ben d´hora augura moltes més possibilitats de guariment. En aquest sentit, cal que ella conegui el seu propi cos en profunditat. Fins i tot que --amb una cadència si fa no fa mensual, a partir dels 20 anys-- en faci una exploració per esbrinar el més mínim detall de possible alerta. Es pot ajudar, evidentment, del mirall i d´una palpació conscienciosa... Més endavant --potser a partir dels trenta-cinc o quaranta-- ja cal pensar en una mamografia (que no és altra cosa que una radiografia dels pits). Evidentment, es duu a terme amb una ínfima dosi de raigs X.

Qualsevol bony (tan petit, tal vegada, com un pèsol), una petita asimetria bilateral o el més mínim retraïment d´un dels dos mugrons, un canvi de coloració o una alteració en la textura dermatològica no deixaria de ser un senyal d´avís. No és cap prova dolorosa ni invasiva, a banda que permet esbrinar alguna possible micro calcificació. Després --si el metge ho consideri oportú-- es pot ajudar d´ecografies, biòpsies o ressonàncies nuclears.

Que s´hagi establert --d´uns anys ençà-- el dia 19 d´octubre com a “Diada internacional del càncer de mama” no pretén altra cosa que sensibilitzar tothom de la seva importància. Quan dic “tothom”, no n´excloc els homes... Malauradament, les estadístiques ens diuen que al voltant d´un esquifit 1% dels carcinomes de mama pot afectar el col·lectiu masculí.

Bo és poder parlar d´aquests temes, sense haver de recórrer a l´obscurantisme. O, fins i tot, mirant d´emprar terminologies que fessin per esquivar l´ús del mateix mot “càncer”... Al cap i a la fi, rara és la família en la qual --tard o d´hora, més actual o potser passat-- algun dels seus membres ha topat amb aquesta patologia.

Encara que em xiulin les orelles i hagi de sentir alguna veu que em pugui titllar de repetitiu, vull ressaltar i aplaudir la bona tasca d´Oncolliga. Amb un seguit de professionals sanitaris molt ben preparats i l´ajut desinteressat d´una bona trepa de voluntaris, fan per donar un cop de mà i acompanyar. No tan sols els malalts, sinó també l´entorn familiar més proper.

Per a cloure la meva reflexió, vull traslladar el meu reconeixement i felicitació a tots els científics, investigadors i personal que viu entregat a aquesta causa. Per a tots ells, que treballen --full time-- amb el repte de vèncer aquest mal, el meu més sentit encoratjament. Són collonuts! La tasca que fan no es paga amb diners.
0 vistas

©2020   BUSINESS BARTERING · hola@businessbartering.es